La producció musical a l’abast de tothom
El darrer procés on encara es poden prendre decisions importants sobre cada un dels elements d’una cançó per separat és la “mescla”. Un cop mesclada, la cançó ja és un sol arxiu resultant de totes les pistes. En aquest article vull exposar alguns conceptes bàsics sobre la mescla. Conceptes generals per tenir clars alguns criteris per encarar aquest procés amb arguments. No hi ha cosa pitjor a començar a mesclar sense tenir un mínim guió previ. Millor dit, sí que hi ha una cosa pitjor: treballar en “solo” pista a pista sense tenir en compte com s’integren a la resta i obrir-les totes esperant el miracle. Us explico gràficament una dinàmica de mescla que en la meva experiència com a productor -gràcies també amb els magnífics tècnics amb qui he treballat- m’ha servit de referència.
Mirem aquesta altra foto de la Gemma Planell @tutu_senzubeans del “Negative Megalith #5 de Michael Heizer” (Dia Beacon, Nova York). Què hi veiem en aquesta sala? Veiem una gran i sòlida pedra a la part central, el terra i unes finestres a dalt, a esquerra i dreta per on entra la llum. No deixem la foto i amb aquests elements explicaré el que cal tenir en compte en la mescla d’un tema musical, el que tenen en compte productors i enginyers.
Quin és l’objecte que centra l’atenció d’aquesta sala? La pedra. Pensem que la pedra és la veu, l’element que centrarà principalment la nostra atenció. Però la pedra no s’aguanta sola, necessita un marc i d’un terra que la suporti. Com la veu necessitarà el suport rítmic de la bateria i el terra harmònic i rítmic del baix.
A la mescla podem començar per la caixa que estarà al mig, després el bombo que estaran al mig també, però als greus, apartat de la veu per la banda baixa, marcant el ritme. Després podem incorporar els plats que són els ambients i que donen llum a l’esquerra i dreta, alliberant espai central també. A continuació el baix aportant la seva combinació harmònica i rítmica a la vegada i que, amb el bombo aguantaran tota l’estructura. Finalment els toms, també a esquerra i dreta però ocupen una franja més intermèdia, que no estaran sonant tota l’estona, però quan apareguin que estiguin ben diferenciats espaialment.
Ara podem incorporar les guitarres acústiques o elèctriques o ambdues. Tanmateix amb el piano o el piano elèctric. També a esquerra i dreta de la veu sense competir pel mateix espai. Hi haurà moltes combinacions entre guitarres i pianos. Si en la cançó hi ha només una guitarra, considerem enregistrar una segona el més similar possible a l’original i així tenir una guitarra a cada banda de l’estèreo. Com més exacte siguin les dues tomes menys notarem l’efecte de dues guitarres. Com més diferents, serà fantàstic també, però més complementàries han de ser. Si hi ha dues guitarres i un piano, provem diferents solucions, dependrà de l’activitat de cada una, com més actives, més separades les haurem de col·locar. Si tenen poca activitat poden combinar-se sense dificultat.
Ara podem afegir textures, els “pad” de sintetitzador. Aquells sons oberts i amples que tenen molt poc protagonisme però que donen textures sonores que fan un efecte emulsionant. Tant poden ser molt subtils a les estrofes o les intros, com generar una gran potència a les tornades com els hammond en un funky o un rhythm & blues.
Mentre anem afegint, anem comprovant com s’integren els elements. Està bé anar prenent algunes decisions com posar compressors als instruments, fer un bus de reverb i assignar els diferents instruments al bus. Està bé prendre decisions en “solo” però sempre, comprovant com encaixen en la mescla d’una manera “musical”. També és moment de tenir una escolta alternativa per comprovar com està funcionant tot, per exemple uns auriculars o un petit altaveu de Mp3. El canvi d’escolta ens donarà informació nova.
Finalment podem afegir els vents o cordes o altres elements de seccions. Seccions de diferents instruments que podem distribuir en el panorama estèreo potser evitant els extrems que deixarem per les guitarres, teclats i ambients de bateria. Segurament l’arranjament haurà previst que no interfereixin gaire amb la veu. Llavors tindran el seu espai per sonar i quan ho facin aportaràn llum en una freqüencia per sobre de la veu.
Practicament ja tenim totes les peces. Hem fet una primera capa. En un disc de diferents cançons, seria el moment de passar a la següent. Hem acabat la mescla? No! és una primera capa. Està bé, en un entorn digital, fer aquesta primera capa amb totes les cançons. En una segona capa ja haurem de fer una passa endavant més: ajustar equalitzacions, compressors, afegir un altre bus de reberb, un bus de delay… queda molta feina a fer.
Sí, queda molta feina a fer, però la tenim ben plantejada, sòlida i avançant en una dinàmica correcta. Només queda recomanar el fet de no obsessionar-se amb les mescles, fer descansos, no treballar molta estona en el mateix projecte que és el millor camí perquè soni pitjor. Repreneu els projectes sempre amb frescor, sentiu música que us serveixi de referència i que us faci vibrar una estona, no oblideu que sou músics!!!. I sobretot, fer còpies de seguretat de tot; li hem dedicat moltes hores i molt esforç!