BIOGRAFIA
Toni Xuclà, guitarrista, compositor i productor especialitzat en producció musical i audiovisuals. Ha enregistrat nou discos en solitari, algun d’ells distribuït a diversos països europeus on també ha fet nombrosos concerts. És un dels membres destacats del moviment “guitarra catalana”, estil amb personalitat pròpia que combina música mediterrània amb noves tendències.
Ha obtingut diversos guardons, els més recents: UNA TERRA SENSE MAPA, Millor disc de noves músiques i jazz 2015 (Premis Enderrock) i MILLOR PRODUCTOR MUSICAL 2014 (Premis Enderrock)
El seu projecte més actual és “El viatge de les mans“, un espectacle que connecta els primers poetes i poeteses catalanes amb artistes contemporanis com Frida Kahlo o Mercè Rodoreda. Amb Gemma Humet comparteix un duet on la Gemma posa veu a les composicions de Toni Xuclà amb lletres de poetes actuals. És fundador i membre del grup Menaix a Truà. Ha estat productor, entre altres, de Miquel Gil, Sopa de Cabra, Ovidi Montllor, Pau Alabajos, Gema 4, Maria Salgado i Ginesa Ortega. Ha col·laborat amb Ramon Mirabet, Txarango, Ja t’ho diré, Georges Moustaky, Tomatito, Armando Manzanero, Toti Soler, Dolo Beltran i Gato Perez. És professor de producció musical a Enti/Universitat de Barcelona i llicenciat superior de música per l’Esmuc. Ha escrit diversos llibres de contingut musical. És fundador i director del projecte Campus Rock per a joves talents de la música, el primer a Catalunya i Espanya d’aquest sector, dedicat al rock. És creador i director de l’estudi de producció musical Microcosmos Produccions. Ha estat director de diverses escoles de música, de l’Aula de Música Tradicional de la Generalitat de Catalunya i de la Fira Mediterrània.
1990 INFART’90 Premi “La Caixa” a la creació musical amb noves tecnologies i informàtica
1998 Premi SGAE Millor cançó en català: “Cau el Sol” de Sopa de Cabra. arranjament: Toni Xuclà
1998 CORNAMUSAM – Premi de composició Ratafia Russet per a sac de gemecs
1999 FESTIVAL ALTAVEU – Premi a la trajectòria Professional
1999 PREMI ENDERROCK – votació popular Millor artista de Noves Músiques
1999 PREMI ENDERROCK – votació popular Millor cançó per “I si…?”
1999 PREMI ENDERROCK – premi de la crítica musical Millor disc de Noves Músiques per “I si…?”
2000 MERCAT DE MÚSICA VIVA DE VIC Finalista Premi Puig-Porret Guanyador en la categoria de JAZZ I MÚSIQUES IMPROVISADES
2002 MERCAT DE MÚSICA VIVA DE VIC Premi Puig-Porret El disc “Naïf” Guanyador en la categoria Millor Disc de JAZZ I MÚSIQUES IMPROVISADES
2013 PREMI MIQUEL MARTÍ I POL per “Aquesta pau és meva”
2013 PREMI ESPECIAL Certamen Terra i Cultura al disc “ESPRIU EN PRÒPIA VEU”
2014 PREMI ENDERROCK-JOAN TRAYTER millor productor
2015 PREMI ENDERROCK per votació popular, millor disc de folk per “UNA TERRA SENSE MAPA”
Neix a Barcelona on aprèn música de forma autodidàctica i amb quinze anys ja compon música per companyies de teatre aficionat. Als divuit actua en clubs de jazz amb Carles Benavent i altres músics.
De molt jove entra a formar part del moviment “Ona Laietana”. Ràpidament destaca com a guitarrista i la primera vegada que entra en un estudi, és per enregistrar “Qualsevol nit pot sortir el sol” de Jaume Sisa. Forma el seu grup ja com a solista i publica el seu primer disc: «Conte del Mediterrani». En aquest disc trobem les col·laboracions de Joan Albert Amargós i Ovidi Montllor.
Amb l’Ovidi va enregistrar tres discos: Bon vent i barca nova, 4-2-42 i Coral Romput. Va treballar amb l’Ovidi quatre anys i el va acompanyar juntament amb Toti Soler. Amb Toti va enregistrar “Desdesig” i va realitzar diversos concerts a duo i a trio amb “Chango” Farias Gómez.
En aquests inicis va formar part de “La Rondalla de la Costa” (Records de València) i “Sardineta(Sardineta). El primer, segons la revista Enderock un dels 100 millors discos de la història del rock en català, amb Manel Joseph i ex-membres de l’Orquestra Mirasol i el segon amb Eliseo Parra. De Sardineta cal destacar la gira que els va portar un mes per Holanda (Festival of Fools) i Alemanya. Va formar un duet de jazz contemporani amb el flautista i compositor Jep Nuix.
En 1990 rep el premi «InfArt» que li atorgà la Fundació La Caixa per la composició “Tomi i l’estrella blava” i que es va publicar en un disc. Al 91 surt un recopilatori de músiques del programa «Mediterrània» que inclou temes seus i compon la banda sonora del programa “Natura” (TV3). En 1992 enregistra «Banda Sonora», a cavall entre les Noves Músiques, la música contemporània i el jazz. En ell s’hi barregen guitarres, samplers i instruments tan primitius i centenaris com la launeda eivissenca.
De les «Danses Urbanes» incloses en aquest disc, l’Orquestra Simfònica de Sant Cugat va estrenar la versió orquestral amb pròleg escrit per Jaume Fuster (març de 1994), i la companyia de dansa “Bubulus” va realitzar una coreografia al seu espectacle “Els vicis de les flors impossibles”.
En Desembre del 94 estrena la “Suite de Nadal” (soprano, orquestra de corda, sac de gemecs i flauta de bec) a la sala capitular del Monestir de Sant Cugat. Altres composicions estrenades en aquests darrers anys són: “Quan els arcs fan swing” (Orquestra de Sant Boi), “Verdaguerianes” , “Alias Pere Quart”, “La Princesa del Iang-Tsé” (Quartet de violoncels), “Escopiu a la closca pelada dels cretins” estrenada al Palau de la Música (Homenatge a Salvat-Papasseit) i “Cambra Ferrater” amb coreografia de Guillermina Coll i Toni Gómez.
En 1996 enregistra a Holanda «Les arracades de Cirera». Aquest treball va ser produït per la discogràfica holandesa Nazca Music. Aquesta, l’ha editat a Holanda, Bèlgica, EUA i Japó. Aquest treball es va presentar a l’Espai de Música i Dansa de la Generalitat de Catalunya. Va ser enregistrat en directe per TV3 i emès íntegrament en tres ocasions, una d’elles pel canal internacional.
.
Al juliol de 1997 estrena l’espectacle «Giny, Seny» al FIMPT de Vilanova i La Geltrú, incloent-hi un esbart en directe dansant un ball de bastons. En aquest concert trobem la barreja d’instruments i dansa tradicional amb conceptes de música moderna. Al Setembre del 98 surt enregistrat el CD amb el mateix nom.
.
En Novembre de 1998 surt un nou treball en CD sobre poemes de Federico Garcia Lorca. Consta de dotze cançons, deu d’elles compostes per Toni Xuclà. Aquest treball anomenat «Te mandaré mi corazón caliente», realitzat conjuntament amb el cantant Adolf Osta, va ser l’únic disc oficial del Centenari Lorca a Catalunya.
Aquest mateix any li són concedits diversos premis. El tema “Cau el sol” de Sopa de Cabra amb arranjaments de Toni Xuclà, rep un dels “PREMIOS DE LA MÚSICA 99” (SGAE-AIE) com millor tema en català del 98. El festival ALTAVEU 99 li atorga a Toni Xuclà un dels premis “per la seva constant activitat en l’acostament de la música mediterrània a les noves tendències”. Al MERCAT DE MÚSICA DE VIC es premiat com a millor músic de l’any en “noves propostes”. La revista Enderrock li concedeix quatre premis en l’apartat de noves tendències, tres per votació popular (millor disc, millor artista, millor cançó per “Tocar el cel“) i el premi de la crítica al millor disc. Radio Nacional d’España a Catalunya premia “I Si..?” com millor enregistrament del 1999.
Forma Menaix a Truà un trio amb Cris Juanico (Ja t’ho diré) i Juanjo Muñoz (Gossos) i enregistren al 2000 un CD en directe. Aquell estiu protagonitzen la cançó de l’estiu de TV3, “Enmig de la mar”.
Al Febrer del 200, amb el productor Xavi Fortuny, crea el projecte LA BANDA IMPOSSIBLE on aconsegueix reunir líders de diferents formacions musicals. Toni Xuclà crea i dirigeix aquest esdeveniment durant 4 dies a l’Espai de Barcelona amb entrades exhaurides on participen entre altres, Dani Nel·lo, Pemi Fortuny (Lax n’ Busto), Gema 4, Cris Juanico i Natxo Tarrés (Gossos). Aquell estiu, el programa HIDROGEN li dedica a Toni Xuclà un programa monogràfic. Compon la música de l’espectacle de dansa Al·lota dirigit per Alexandra Gimenez que s’estrena al Teatre Principal de Palma de Mallorca. Compon un tema per al CD Espais Naturals de Catalunya II (TVC disc) inspirat en Les Fonts del Llobregat. Aquell nadal participa en el disc col·lectiu “Altres cançons de Nadal“, com a solista, formant part de Menaix a truà i en el tema col·lectiu «Quan somrius».
En 2001 realitza una gira que el porta a Argentina (Buenos Aires i Rosario) i Perú (Lima) i enregistra un nou disc Naïf on trenca la barrera entre la música instrumental i el llenguatge popular. A Naïf trobem algunes col·laboracions com el quartet cubà Gema 4, Cris Juanico, Juanjo Muñoz, Pep Poblet, Toni Saigi “Chupi” (Jarabe de Palo), Neil Geodfrey, Xavi Lozano i Jordi Pegenaute. En 2003 fa una gira europea que el porta a Belgica, Luxemburg i Alamània. Naïf és guardonat com “millor disc de jazz i música improvisada” al Mercat de Música de Vic 2002.
Aquest any produeix “Organic” de Miquel Gil i surt el segon disc de Menaix a truà, “Petits moments d’estricta simpatia“.
A l’Octubre del 2004 surt Ànima, on fa un gir cap el jazz ètnic. A més de Barcelona, Catalunya i Pais Valencià el disc ha estat presentat a Hol.landa, Alemanya i Bèlgica. Al 2007 va sortir una edició a Korea. Entre el 2004 i 2005 composa les cançons de la sèrie El Cor de la Ciutat (TV3) recollides després en un CD-DVD. Allà coneix Laura Guiteras i formen el dúo TAIMA TESAO.
Col·labora conjuntament amb Pau Donés en el disc dels Patriarcas de la Rumba. Amb l’actor Jordi Vidal participa en l’espectacle «Senzillament Ovidi» sobre temes de l’Ovidi Montllor, dirigit per Jordi Prat. Participa en el concert d’homenatge a l’Ovidi al Palau de la Música recollit també en un CD-DVD en directe. Al Palau de la Música dirigeix l’homenatge a Teresa Rebull en el qual participa Lluís Llach, Maria del Mar Bonet i Relk entre altres. Dirigeix l’espectacle «Notícies del regne de Mallorques» amb Roger Mas, Miquel Gil, Lidia Pujol i Cris Juanico. Al 2007 actúa com a solista amb la Orquesta de Cambra d’Andorra a l’Auditòri de Sant Cugat.
A principis de 2008 viatja a Senegal i allà coneix i toca amb diversos músics. D’aquesta experiència forma el dúo amb Solo Kouyaté (kora) amb qi fan una gira per Catalunya al 2009 i enregistren disc. Aquest mateix any fa una gira al Euromed Music Festival per Hongria, Polònia i Serbia amb els músics Abir Nasraoui (Tunissia), Ferenc Kovacs (Hungria), Jakub Mielcarek (Polonia) i Aleksandar Radulovic (Serbia).
Al 2009 surt el tercer disc de Menaix a Truà “Com el vent”. El mateix any Menaix a Truà celebra els 10 anys amb un concert a l’Auditòri de Barcelona dins el Festival de Guitarra de Barcelona, amb molts convidats i la Orquestra de Cambra Virtèlia amb orquestració de Toni Xuclà. TV3 emet aquest concert i es publica un DVD en directe amb el concert sencer.
En aquest 2009, produeix Aiguallum Veus de la diversitat, un projecte musical de cohesió social on hi participen músics nouvinguts a Manresa i que te el punt culminant al concert dirigit per Toni Xuclà al Teatre Kursaal amb Manel Camp i Llibert Fortuny. Al mateix any composa i produeix el disc “Història de Catalunya amb cançons”, un Cd amb cançons basades en episòdis de la història de Catalunya on intervenen Shuarma, Névoa, Sampedro i Clara Andrés entre altres.
Al 2011 estrena Mon Brel amb Jordi Vidal dirigit per Jordi Prat. L’espectacle musical i teatral sobre Jaques Brel, després de estrenar-se a Tàrrega i fer una gira, es representa al Teatre Almeria amb un considerable èxit que els fa prorrogar. A principis del 2012 surt el CD de l’espectacle. Al 2012 es representa al Teatre Nacional de Catalunya Trifulkes de la katalanatribu. Un musical amb text de Víctor Alexandre sobre la història de Catalunya dirigit per Pera Planella. Aquest mateix any estrena BRASIL.CAT un espectacle a dúo amb Angels Gonyalons que gira per Catalunya.
A l’estiu surt el cinqué disc de Menaix a Truà: Guia de petits senyals. L’espectacle s’estrena en un format amb banda de vent anomenat “Menaix a Banda” amb arranjaments de Toni Xuclà. Aquest any Toni Xuclà, amb Menaix a Truà protagonitzen el vídeo de La Marató de TV3 amb “Mai caminarás sol”.
Amb Gemma Humet inicia una gira per Catalunya presentant el disc. Després de l’èxit de la primera gira, Toni Xucla i Gemma Humet presenten un espectacle nou amb cançons de poetes com Carles Riba, Pere Quart i Rosselló-Porcel. El duet va ser l’encarregat de versionar Raimon al Palau de la Música a l’entrega a l’artista valencià del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Aquest any compon les cançons d’Onze, Nou, CATorze, un espectacle al voltant dels fets del 1714. Es representa al Festival Grec 2014 i al Born Centre Cultural dins dels actes del tricentenari.
En 2014 surt el setè disc: Una terra sense mapa. Toni Xuclà -que ha compartit música i món amb músics de diferents cultures i estils musicals- ha experimentat com la música és un lloc sense barreres ni murs. La música és per a ell “una terra sense mapa”. El disc es presenta al Mercat de Música Viva de Vic 2014. Aquest treball rep el premi Enderrock 2015 al millor disc de folk. Al desembre participa a la Marató de Tv3 fent una versió de While My Guitar Gently Weeps de George Harrison, amb la cantant Izah: Mentre la guitarra plora amb mí.
En 2015, crea “A propòsit de Muntaner” amb Judit Neddermann i l’actor Jaume Comas. L’espectacle recrea, amb cançons i textos, la Crònica de Ramón Muntaner i els llocs que descriu. D’aquest espectacle es deriva el recital “Plaers Plaents” Toni Xuclà & Judit Neddermann que segueix versionant els primers textos de la poesía escrita en català. El mateix any es torna a formar LA BANDA IMPOSSIBLE. Aquesta segona trobada, reuneix líders del rock en català fent un homenatge a la música dels 90’: Gerard Quintana, Pemi Fortuny, Lluís Gavaldà, Natxo Tarres, Cris Juanico, Quim Mandado i Jofre Bardagí. Co-dirigeix aquest concert amb Oriol Farre (Gossos) en un únic concert al Canet Rock 2015.
A l’octubre del mateix any celebra els 40 anys de carrera en un concert memorable a l’Auditori de Barcelona amb gran part dels músics amb els que ha compartit escenari. Presenta “Una terra…” a Madrid i fa una gira per Catalunya.
Al 2016 treu “De poetes cançonetes” un disc i un espectacle de cançons sobre poemes dels grans poetes catalans destinat al públic familiar i als nens. Al disc hi participen Pemi Fortuny, Èric Vergès (Els Catarres), Gemma Humet, Ferran Savall, sara Terraza, Mireia Zamora, Txell Sust i molts artistes destacats. L’espectacle fa una amplia gira per Catalunya i Mallorca.
Al setembre, el duet Toni Xuclà i Gemma Humet estrena “La poètica en la lluita”, un recital basat en la nova cançó que versiona la part més poètica dels grans cantautors catalans, en mig de la lluita per la democràcia.
Al 2017 composa i interpreta amb la veu de Sara Terraza, la música de la cerimònia d’entrega de la medalla d’or de la ciutat de Barcelona a Muriel Casals en un emotiu acte amb la presència de l’alcaldesa Ada Colau i Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya.
A l’abril compon 4 temes inèdits cantats per Ramon Mirabet, Gerard de Pablo (Pantaleó), Gemma Humet i Menaix a Truà, amb lletres de Palau i Fabre, per un disc edició especial commemoratiu dels 100 anys del naixement del poeta.
Al 2018 estrena “Shen Nü i altres tresors amagats” al Teatre Principal de Sabadell, un espectacle de música en directe i cinema dels anys 30 amb la col·laboració de la Filmoteca de Catalunya i la China Film Archive de Bejin. L’espectacle es basa en tres films, tres tresors i tres cultures: “Shen Nü” (Shanghai, 1934), El més sublim (Costa Brava 1927: Blanes, Lloret de Mar, Palamós i Tossa de mar), Sanko i el pop (Japó 1933). L’espectacle fa una gira per Catalunya que inclou diversos teatres i una representació a la Filmoteca de Catalunya,
Al 2019 s’incorpora a la Universitat de Barcelona, a ENTI (Escola de Noves Tecnologíes interactives) com a professor de Producció musical al Grau de Producció de Música per a la Indústria de l’Entreteniment, primer grau universitari de producció musical a Catalunya i Espanya.
Al 2020 surt desé treball en solitàri “El viatge de les mans”, amb les veus de Clàudia Cabero i Gemma Abrié, aquesta darrera també al contrabaix. Aquest espectacle connecta els primers poetes i poeteses catalanes de la història amb artistes contemporanis com Frida Kahlo o Mercè Rodoreda. El disc té dues novetats: la cançó “Els colors de Frida” és la primera cançó al mon amb paraules de l’artista mexicana i “Les coses importants són les que no ho semblen”, també ho és, amb paraules pròpies de Mercé Rodoreda.